Un 6,28% de les famílies ateses per la Fundació Hàbitat3 no disposa d’Internet ni al mòbil ni mitjançant connexió wifi

L’informe planteja els resultats d’una enquesta feta entre les persones que viuen en els habitatges gestionats per la Fundació Hàbitat3 durant el mes de maig i pretén conèixer la situació actual de l’existència, o no, de bretxa digital entre les famílies ateses.

L’enquesta la van respondre per 194 famílies d’un total de 333 que, actualment, son ateses per la Fundació. Les respostes rebudes suposen doncs un 58,25% del total de famílies usuàries. La meitat de les famílies enquestades (un 48,96 %) estan conformades per 3 o per 4 membres. Aquest fet fa suposar que, en bona part, en aquestes unitats familiars hi ha menors.

L’informe posa de manifest que en el cas de les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat Internet pot jugar un paper fonamental perquè puguin desenvolupar tot el seu potencial, millorar la seva integració i fins i tot buscar referents i ajuda. No obstant això, moltes famílies segueixen sense tenir aquesta oportunitat i estan molt lluny de ser assequibles de manera equitativa. L’informe també ressalta que els factors socioeconòmics condicionen l’accés i l’ús que es fa de les TIC, i minva, doncs, la igualtat d’oportunitats.

Resultats de l’enquesta

Un 93,72 % de les famílies enquestades té un accés a Internet, sent aquest en un 75,26% un accés a través d’un wifi instal·lat a la llar. Aquesta dada ens indica que la immensa majoria de les famílies enquestades té un accés a Internet, sent d’aquest majoritari amb una connexió estable de wifi a la llar. Des d’aquest punt de vista, podríem concloure doncs que en 1/4 part de les famílies es dona clarament una bretxa digital en quant a l’accés a Internet.

Cal destacar que un 6,28% restant de famílies no disposa de cap accés a Internet (ni a través del mòbil ni de Wifi). Tot i ser un nombre reduït proporcionalment respecte el conjunt de famílies, és una bretxa clara i evident que posa de manifest l’exclusió digital que genera greus diferències d’oportunitats entre les famílies.

Un 44,82% no disposen de cap dispositiu de connexió, a banda del mòbil, amb les dificultats que això comporta alhora de realitzar determinades gestions, tràmits o les activitats educatives.

La bretxa digital en quant a habilitats es fa evident en l’ús poc variat d’eines de comunicació, sent principalment la missatgeria instantània i en menor mesura el correu electrònic, deixant de banda altres canals com ara les aplicacions per a videoconferències, xarxes socials, etc.

Una altre obstacle que s’ha detectat durant l’acompanyament social realitzat en aquest temps és la dificultat generalitzada per a la gestió de tràmits online i per al suport en les activitats escolars per part dels adults responsables dels infants.

Finalment, una última dimensió que el confinament ha posat de rellevància és la relació entre el nombre de persones que viuen a la llar i el nombre de dispositius de què es disposa. Aquesta última és una dada especialment significativa atès que el seguiment acadèmic dels infants i joves durant el tercer trimestre d’aquest curs ha sigut virtual.

Seguidament, també s’observa una bretxa significativa en quant al nombre de dispositius de què es disposa a banda del telèfon mòbil, ja que és inferior a les necessitats d’accessibilitat que es tenen. I en tercer lloc, també es dóna una bretxa en les habilitats i coneixements per a fer ús de les possibilitats que ofereix Internet, per a la recerca de feina, tràmits amb l’administració, etc.

L’informe de la Fundació Hàbitat3 també planteja un seguit de propostes que van en la línia de donar resposta a les tres dimensions de la bretxa, entenent prioritàriament que si bé l’accés a Internet és majoritari en el sí de les famílies que atén la Fundació, es considera que aquest accés hauria de ser, no només un dret universal que hauria de ser garantit per a la totalitat de les famílies, sinó hauria de ser un accés suficient per a poder accedir a gestions que únicament es puguin fer per aquesta via.

Propostes:

En quant l’accessibilitat a Internet:

• La creació d’un bo social digital per a les famílies que acreditin una situació de vulnerabilitat econòmica que els impedeix contractar un servei d’Internet (similar al sistema del bo social energètic i d’aigua) puguin accedir-hi a un preu més accessible.
• Contactar amb empreses, fundacions, associacions que puguin subvencionar o finançar les instal·lacions de connexió a Internet en els habitatges.

En quant al nombre de dispositius per membres de la unitat de convivència:

• Contactar amb empreses especialitzades en tecnologia informàtica que estiguin interessades en fer donacions de dispositius a persones en situació de vulnerabilitat

En quant a la formació d’habilitats:

• El suport de persones voluntàries que tinguin coneixement de les TIC i puguin donar suport de manera presencial i in situ a les persones usuàries, en aquelles necessitats bàsiques que per manca d’habilitats no poden resoldre per si mateixes. És a dir, es tracta d’oferir un suport puntual i pràctic per a que les persones puguin millorar el domini de les tecnologies i assoleixin una autonomia per a la realització de gestions online.
• Intercanvi de suport entre entitats socials.

• Intercanvi entre famílies: es tracta de buscar persones amb domini de les TIC interessades en oferir els seus coneixements i el seu temps a persones sense habilitats digitals.

La situació de confinament a causa de la COVID-19 ha evidenciat una realitat que no es pot ignorar i és que l’equitat en l’accés a les TIC en quant a les tres dimensions que s’han plantejat esdevé una necessitat indispensable per treballar la inclusió social de moltes famílies; especialment l’accés al mercat laboral i a l’educació.

Per Lourdes Borrell, coordinador de l’informe i coordinadora d’estratègia social de la Fundació Hàbitat3 “la manca d’accés a internet , la manca de dispositius adequats i suficients i/o la manca d’habilitats per utilitzar- los agreuja encara més la situació d’exclusió social de les famílies que atenem des de la Fundació, i dificulta enormement el seu procés d’inclusió”. “Cal que totes les entitats que treballem amb persones en situacions d’exclusió i vulnerabilitat interioritzem aquest fet i orientem tots els projectes amb una mirada que contempli aquest aspecte i es dissenyem intervencions orientades a disminuir i si pot ser evitar aquesta bretxa”, conclou.

** Descarrega’t l’informe complet.