De què parlem quan parlem d’habitatge social?

Últimament, es parla molt d’habitatge assequible, habitatge social o habitatge públic, però moltes vegades aquests termes es confonen i s’utilitzen com a sinònims. En qualsevol d’aquests casos, però, no només parlem de sostre i parets, parlem de dignitat i d’oportunitats. Disposar d’un habitatge és el dret que obre la porta a molts altres drets i és important que aquest habitatge sigui adequat a les necessitats de cadascú.

Conèixer bé les diferents fórmules de què disposem ajuda a fer realitat aquest dret fonamental per a tothom, per això a continuació intentarem explicar quines són les diferències i similituds entre aquests termes.

Habitatge assequible

És un concepte ampli que posa en relació el cost de l’habitatge amb els ingressos de les persones que hi viuen o hi han de viure. Entra dins aquest concepte tot aquell habitatge que no suposa un sobreesforç econòmic. En algunes definicions, el sobreesforç fa referència estrictament al cost de l’habitatge i es diu que es produeix quan cal destinar-hi més del 30% dels ingressos; en altres, fa referència al cost de l’habitatge i dels serveis associats (llum, aigua, gas) i, en aquest cas es diu que es produeix quan cal destinar-hi més del 40% dels ingressos.

L’habitatge assequible es pot aconseguir mitjançant habitatges del mercat lliure o mitjançant habitatges regulats administrativament.

Habitatge assequible en el mercat lliure

En el mercat lliure, per a que un habitatge sigui assequible pot no ser necessària l’aplicació de recursos públics, com per exemple sol ser el cas dels habitatges de renda antiga o bé el d’habitatges de lloguer per sota de preu de mercat que s’adapten als ingressos dels inquilins de forma voluntària, o per mediació de l’administració (com són els habitatges de les Borses de Mediació municipals), o per normatives de control de rendes. Però en alguns casos sí que és necessària l’aplicació de recursos públics com són les subvencions o ajuts per al pagament del lloguer.

Habitatge assequible en el mercat regulat. Habitatge social

Es tracta d’habitatges que tenen els preus fixats administrativament i que s’han d’adjudicar seguint uns criteris reglats. Poden ser públics, és a dir de titularitat pública, o privats, és a dir oferts per promotors o propietaris privats.

L’exemple més clar de l’habitatge social a Catalunya és el dels habitatges amb protecció oficial (HPO), tant de venda com de lloguer, com de cessió d’ús cooperatiu.

Aquests habitatges poden ser produïts sobre sòls públics o sobre sòls privats de reserva per a habitatge protegit o sobre sòls privats lliures.

Habitatge d’inclusió social

Els habitatges d’inclusió social són aquells que, tant si provenen del mercat lliure, com del mercat regulat es destinen a persones amb especials necessitats d’atenció. En alguns casos s’adjudiquen per l’administració pública, d’acord amb uns criteris de vulnerabilitat i de necessitat més enllà dels ingressos familiars o també n’hi ha gestionats per entitats socials. En aquest cas, són aquestes entitats i segons cada projecte, qui defineixen els criteris d’accés. Són sempre habitatges de lloguer i el seu preu s’adapta als ingressos familiars i, normalment, comporta un subsidi públic respecte del cost que té en el mercat lliure o en el regulat. Molt sovint també incorporen altres mesures de suport a la persona llogatera, com un acompanyament social.

Aquesta classificació és fruit d’un treball conjunt entre l’Observatori de l’Habitatge de Barcelona i ALIVAS, l’aliança per l’habitatge assequible i social formada per Fundación Eguzkilore, Provivienda i COHABITAC.