“Era molt necessari disposar d’una xarxa de pisos accessibles, dignes i a diferents llocs”

Paula Santolalla – Barcelona.

A l’entitat sense ànim de lucre Egueiro no es fa distinció a les persones. Un cop dins del centre, queden fora la política, el gènere, la religió. Ets un més de la família. L’objectiu comú: rehabilitar-se. Deixar enrere el món de les drogodependències. Tornar a inserir-se a la societat.

En Jaume treballava al tercer món, a l’Àfrica, fins el dia en què el president d’Egueiro el va convidar a l’associació on segueixen treballant per ajudar les persones amb problemes d’addicció. També ajuden a joves que, si no fos per l’entitat, viurien al carrer.

Quan va començar a descobrir el quart món, les comunitats terapèutiques no estaven professionalitzades. Després de 30 anys treballant en aquest sector, per fi pot dir que la feina amb altres comunitats i l’administració està donant fruits. Assegura que queda molt per fer, però.

Era molt jove quan va emprendre “aquest apassionant viatge”, com diu ell, i la primera persona a Egueiro que no havia estat toxicòman. “No havia provat ni una cigarreta”. Confessa també que el viatge, tot i seguir valent la pena, és de tot menys planer.

Jaume Vilanova al pati d’un dels centres d’Egueiro, a Sant Andreu

Jaume, quan Egueiro va començar l’any 1984, com era el dia a dia a l’associació?

Hi arribaven moltes vides truncades. I la gran majoria arribava amb “el mono”. Els havíem de portar a la muntanya a fer excursions, a cansar-los durant 10 dies perquè se’ls hi passés. També se’t morien. Cada hivern algú moria…

…!

Això et generava molt de neguit. Eren moments molt complicats. Un desgast constant. Vaig madurar a marxes forçades.

I ara?

Ara tothom que arriba a Egueiro arriba desintoxicat. Som l’última fase del procés. Primer han estat a l’hospital o a altres centres.

I el perfil de persones amb problemes de drogodependència ha canviat?

Ara hi ha tot tipus de perfils. Des de persones que viuen al carrer fins a mestres, gestors, professors universitaris, futbolistes, funcionaris, sacerdots. El ventall és immens.

Ens pot tocar a tots…

Sí. I per fi la societat ho ha entès. Ens pot passar a tots!

Com és el perfil d’Egueiro?

El perfil de la nostra entitat és una persona amb menys recursos, deteriorada (sovint per l’alcohol) que ha fracassat en el tractament amb anterioritat.

Parles de l’alcohol. Quines drogues són les més freqüents? Les associeu a una franja d’edat?

L’alcoholisme és molt més freqüent en dones. La mitjana d’edat va dels 40 als 45 anys.

Entre els joves de 28 i 29 anys hi ha més cànnabis i cocaïna, i molt poques dones…

Alguna anècdota remarcable i agradable?

Per poder comprar el nostre primer pis, el de Valls, la treballadora social i jo ens vam fer passar per matrimoni perquè ningú no volia vendre’ns el pis al saber per què el destinaríem. Mers prejudicis.

I ho vau aconseguir! Què van dir els veïns del primer pis?

Ningú ens volia! Van muntar uns espectables…Ens deien que degradaríem el valor del seu pis, etc.

I què va passar?

Van acabar encantats de compartir escala amb els nostres usuaris. L’any següent d’haver-lo comprat ens va tocar ser presidents de l’escala i no va faltar una bombeta! Van acabar comprenent que els conflictes no són generats pels qui s’estan rehabilitant, sinó pels que no han demanat ajuda i segueixen fent la seva vida.

Alguns exemples de casos d’èxit?

Te’n podria dir molts. Ens escriuen donant-nos les gràcies… encara avui dia, després de molts anys! Però un exemple claríssim és el coordinador de cada un dels centres Egueiro. Són exusuaris que han passat per tot el procés.

Jo sempre recordo, però, que Egueiro no fa miracles. És l’estructura que et dóna eines però només si un vol les aprofitarà.

Els pisos us ajuden a fer seguiment del procés de desintoxicació?

Els pisos ens ajuden moltíssim a fer seguiment. Així no els obliguem a tornar a casa o a l’ambient que a vegades els va ajudar a caure a la droga. Alguns tornarien al carrer de no ser pels nostres pisos. Era una necessitat molt gran tenir una petita xarxa de pisos i a diferents llocs!

Com els pisos d’Hàbitat3 on hi sou?

Exacte. Estan a barris normals, que no són conflictius. I estan repartits per diferents territoris. No tindria sentit ubicar els pisos a zones on caure de nou en la droga fos més senzill…

Des de que va començar l’activitat d’ Hàbitat3 hi heu col·laborat. Com ha anat aquest viatge?

Amb Habitat3 ens agrada molt treballar. Ens ho faciliten tot i, molt important, notes que tens professionals al davant que entenen les particularitats dels nostres col·lectius.

“Amb Habitat3 ens agrada molt treballar. Ens ho faciliten tot i entenen les particularitats dels nostres col·lectius”

Que bé!

Sempre treballen amb molta agilitat, claredat, comprensió. I sobretot, els pisos estan en condicions de poder entrar. Són molt dignes! Ens havíem trobat cada pis… La primera vegada que vaig entrar a un pis d’Habitat3 vaig fer una abraçada al Jordi!

Ja saps que les entitats a vegades no tenim capacitat per invertir en obres, no ens donen els números. Per això, que ens ajudin a trobar pisos dignes, és d’agrair.

Quines condicions teniu amb Hàbitat3?

Ens ofereixen un lloguer fixe però totalment assequible. Paguem uns honoraris de captació quan entreguen el pis i després hi ha despeses però com tramiten les ajudes de l’agència d’habitatge… aquests diners se’ns bonifiquen i ens els tornen. Nosaltres superfeliços i contents perquè es pot conjugar la feina ben feta i la utilitat.

“Ens ofereixen un lloguer fixe però totalment assequible. Amb Hàbitat3 es pot conjugar lo de la feina ben feta i la utilitat”

Em podries resumir les facilitats que us dóna la Fundació?

Ens ofereixen dues facilitats. D’una banda, pisos que cedeixen a l’entitat per poder treballar els problemes que es puguin tenir. 

I de l’altra, pisos que es lloguen a usuaris per fer el procés d’inserció. Això és molt interessant. L’usuari paga un preu de lloguer proporcional als seus ingressos. I nosaltres el podem acompanyar en el seu camí cap a l’ autonomia total. Encara no ho hem fet amb cap dels usuaris però la intenció és acabar-ho fent. Actualment, tots els que tenim estan cedits a l’entitat.

Quants pisos teniu d’Hàbitat3?

Tenim 3 pisos d’Hàbitat3, ara mateix. Des del primer dia han estat en màxima ocupació. Fa falta vivenda.

Què aconsellaries a un drogodependent o la seva família?

Que posin límits. Que recordin que no és el seu ser estimat qui està destruint-se i destruint-ho tot sinó la malaltia i que s’ha d’aturar.

Ha de ser molt emotiu veure els casos d’èxit…

Hem tingut retrobaments familiars després de temps… molt emotius.

La gran majoria, però, tenen por a que hi hagi recaiguda. S’ha patit molt!

Què has après de tots ells?

He après sobretot que té solució.

“He après que té solució. El món necessita prejutjar menys”

Què necessita el món?

Necessita que no es prejutgi la gent. Que es doni l’oportunitat de demostrar primer si una persona està bé o malament.

I per últim, seguiu algun leitmotiv? 

“Egueiro” és “jo desperto” en grec clàssic. Però no el desperto de quan estàs dormint…Sinó aquell que vol dir-te: “Eh, desperta, espavila!” És l’espavila que et recorda que ens hem de posar a treballar per solucionar un problema que requereix el 100% de la teva voluntat.